El 16 de juny, dins del festival Únicas, van actuar al Palau de la Música Catalana la monja budista Ani Choying Drolma i la monja cristiana Soeur Marie Keyrouz. La primera va interpretar cants sagrats budistes tibetans, que anava comentant durant el concert; quan l'acompanyament musical era en directe amb el tambor i la campana tibetanes, el resultat era perfecte; en canvi, les versions amb música de fons enregistrada perdien en intensitat i concentració. Soeur Marie va intervenir amb el seu Ensemble de la Paix, amb una selecció de psalms i càntics orientals, que sonaven una mica diferents -menys sobris- dels seus primers enregistraments de litúrgia maronita i melquita. L'anomenada "Gran dama del cant cristià" conserva, això sí, una veu esplèndida. L'abraçada final entre les dues intèrprets va ser molt apreciada.
Una versió, pel meu gust de referència, del Werther de Massenet, enregistrada en directe a La Scala el 1976, amb Alfredo Kraus i Elena Obrastzova com a protagonistes i George Prêtre dirigint.
Werther Alfredo Kraus, Elena Obrastzova, Alberto Rinaldi Orchestra e Coro del Teatro alla Scala Georges Prêtre Myto Records, 1988
En el cicle Úniques (III Festival de grans intèrprets femenines) ha actuat al Palau de la Música Catalana la Jessye Norman, acompanyada al piano de Mark Markham. La primera part, centrada en la Shéhérazade de Ravel, ha acabat amb l'Havanera de Carmen. La segona, molt més intensa, ha estat dedicada a cançons de Gershwin i a una de les especialitats de la Norman, els espirituals negres. El més impressionant, però, ha estat el bis amb una interpretació increïble del Summertime dePorgy and Bess.
Aquí teniu la Norman interpretant Mon coeur s'ouvre à ta voix de Samson et Dalila.
Una versió moderna, amb encerts escènics com el vaixell de l'holandès, moments còmics com el ballet del tercer acte i incoherències com ara veure unes noies que treballen en una fàbrica de conserves cantar "Bruzeig, brunzeig, roda estimada" o una Senta vestida amb una jaqueteta i una faldilla de grans magatzems.
Der fliegende Höllander Gran Teatre del Liceu, 21 d'abril de 2007 Bjami Thor Kristinsson (Daland), Jeanne-Michèle Charbonnet (Senta), Tómas Tómasson (L'Holandès) Direcció musical de Sebastian Weigle i direcció d'escena d'Àlex Rigola.
Hi ha qui diu que una de les
interpretacions vocalment més impressionants de Turandotés la de Gertrude Grob-Prandl (1917-1955). La versió
gravada en estudi a Venècia el 1953, amb Franco Capuana de director,
és una bona mostra de veu potent wagneriana cantant el paper de la
princessa.
Turandot Gertrude
Grob-Prandl, Antonio Srpuzzola-Zola, Renata Ferrari-Ongaro, Norman
Scott Coro e Orchestra del Teatro La
Fenice di Venezia Franco
Capuana Walhall Eternity Series,
2005.
La temporada del Liceu
està dedicada al personatge de Manon, i el 5 de gener es va representar la
Manon
Lescaut de Puccini, amb Daniela
Dessì (Manon), Fabio Armiliato (Des Grieux), Ludovic
Tézier (Lescaut) i Carlos Chausson (Germont). Una bona direcció de
Renato Palumbo, una direcció d'escena ben feta de la Liliana Cavani,
d'estil clàssic, i la veu de la Dessì -no tant, certament, la de
l'Armiliato- varen contribuir a que, en conjunt, fos una bona nit de
Reis.
També hi ha vídeos d'òpera a
Google
Video. Aquí en teniu un de l'Alfredo Kraus, amb un final
impensable tractant-se de qui es tracta. I deien que era un cantant
fred...
Una co-producció del Gran Teatre del
Liceu i el Covent Garden representada a Barcelona durant tot el mes de
juliol. L'estètica és minimalista, d'inspiració directament
japonesa, i el repartiment prou encertat. Especialment bona, malgrat que es va
anunciar que tenia una afecció vírica, Cristina
Gallardo-Domâs com a Butterfly; Pinkerton era Aquiles Machado i
Carlos Bergasa va cantar un Sharpless elegantíssim. Bona direcció
d'orquestra d'Yves Abel.
Tensons e partimens de
trobairitz. Gérard Zuchetto chante
les troubadours XIIe et XIIIe siècles, Vol. 3. Gérard Zuchetto, Katia
Caré, Gisela Bellsolà, Cant; Patrice Brient, Guy Robert, Instruments.
VDE-GALLO,
1993.
Monodía
cortesana medieval (S. XII-XIII). Música Arábigo-Andaluza
(s.XIII). Carmen Orihuela, María
Aragón, Lola Quijano, Jens-Uwe Eggers, José Luis Ochoa de Olza, Atrium
Musicae, Cant; Orquesta Marroquí de Tetuán, Instruments. José
Luis Ochoa de Olza, Director. HISPAVOX, Colección de Música Antigua
Española, 1994.
Realment molt entretingut. Converses amb
Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Josep Carreras i Joan Pons, i també
amb Jaume Tribó (apuntador del Liceu), Antoni Bofill (fotògraf del
Liceu) i Roger Alier.
Marcel
Gorgori, Aquella nit, à
l'òpera. Anècdotes, vivències i emocions personals explicades en
conversa, Barcelona, Mina,
2005.
