Si us ve de gust continuar llegint aquest bloc, a partir d'ara el trobareu a:
Potser amb temps i amb paciència les entrades antigues s'aniran passant als arxius del blog nou.
El CaixaForum de Barcelona, en col·laboració amb la Mucha Foundation, ha organitzat una exposició esplèndida sobre Alphonse Mucha (1860-1939). El més sorprenent és que, a més dels cartells ja ben coneguts, es mostra l'obra pictòrica i la fotogràfica, que són d'una qualitat excepcional; també es pot veure un muntatge molt ben fet sobre l'anomenada "epopeia eslava", part de la construcció de tota una identitat nacional. Les relacions de Mucha amb el simbolisme i amb el món de la francmaçoneria es fan molt evidents.
La introducció de la litúrgia eslava (1912)
(Font: http://www.booksplendour.com.au/gallery/classics/Mucha2/mucha27.jpg)
L'abolició de la servitud a Rússia (1914)
(Font: http://www.museumsyndicate.com/item.php?item=2761)El Kama és un restaurant-lounge on fan una cuina hindú que sembla prou autèntica; potser no pica tant com anuncien a la carta, però tot té bon gust i els ingredients estan molt ben combinats. Llàstima que una única cambrera que no entén gaire bé les llengües d'aquí ni coneix els plats s'ha d'ocupar de tota la sala. En conjunt es menja molt bé; una pena, però, que no deixin fumar.
Kama
Carrer del Rec 69
El Born, Barcelona
Seguramente no passarà a la història de la literatura, però es deixa llegir bé i cal reconèixer que quan es comença és difícil deixar-la. Tota una intriga familiar barrejada amb negocis i draps d'allò més bruts, amb dos protagonistes que cauen simpàtics. Per cert, l'autor coneix bé els Mac.
Stieg Larsson, Els homes que no estimaven les dones. Millennium I. Traducció d'Alexandre Gombau i Núria Vives. Barcelona: Columna, 2008.
El 16 de juny, dins del festival Únicas, van actuar al Palau de la Música Catalana la monja budista Ani Choying Drolma i la monja cristiana Soeur Marie Keyrouz. La primera va interpretar cants sagrats budistes tibetans, que anava comentant durant el concert; quan l'acompanyament musical era en directe amb el tambor i la campana tibetanes, el resultat era perfecte; en canvi, les versions amb música de fons enregistrada perdien en intensitat i concentració. Soeur Marie va intervenir amb el seu Ensemble de la Paix, amb una selecció de psalms i càntics orientals, que sonaven una mica diferents -menys sobris- dels seus primers enregistraments de litúrgia maronita i melquita. L'anomenada "Gran dama del cant cristià" conserva, això sí, una veu esplèndida. L'abraçada final entre les dues intèrprets va ser molt apreciada.
Un lloc ben agradable amb un bon menú del migdia -també els caps de setmana- a un preu més que raonable. Tendeix a la cuina vegetariana, però es pot menjar de tot i tenen raó en definir-se com un lloc de "cuina creativa i sana".
Hàbaluc
Enric Granados 41
L'Eixample, Barcelona
Modern, agradable, amb una cuina de fusió interessant i ben feta i un personal simpàtic. Tanquen tard i deixen fumar.
Rita Rouge
Plaça Gardunya, al costat del mercat de la Boqueria
Barcelona
Cuina extremadament elaborada i amb plats d'una estètica impecable. El millor, però, és triar el menú que suggereix la casa: donen indicacions generals sobre què serviran, però cada plat és una sorpresa. Explica el Bernard Harmegnies que algunes vegades una senyora àrab hi prepara un cous-cous autèntic, cosa que realment contrasta amb l'estil nouvelle cuisine del lloc.
Le comptoir
Chaussée du Roi Baudouin 117
Saint Symphorien, Mons, Bèlgica
Una idea del Ferran Adrià per oferir menjar ràpid, de qualitat i a bon preu. Entrepans, amanides, hamburgueses, pollastre rostit, fruita, flams, fan un bon assortit que permet triar fins i tot als que no som amants de la cuina sana. Entre les begudes, tenen cervesa Negra Modelo. Realment, molt recomanable. Llàstima que no tenen zona de fumadors, com era d'esperar en un lloc així.
Fast-Good
Balmes 127
L'Eixample, Barcelona
Acollidor pel que fa a l'entorn i un menjar excel·lent que combina, amb imaginació, plats tradicionals i aportacions pròpies. La carta de vins és esplèndida; una bona idea és començar a conèixer els originals vins d'Utiel-Requena, tot un descobriment.
La Malquerida
Polo y Peyrolón, 53
València
Un bufet lliure japonès -o, si voleu, globalment oriental- amb una molt bona relació entre la qualitat i el preu.
Mitsui
Aribau 112
L'Eixample, Barcelona
Un restaurant amb una carta doble: per una banda, especialitats de Lleó i, per una altra, cuina japonesa. En les dues mantenen un molt bon nivell de qualitat i es poden fer combinacions de plats ben interessants. Són especialment bons la vedella amb salsa de castanyes i el gelat de menta. Tenen un orujo blanc que acompanya molt bé el cafè i el tabac, en un lloc civilitzat on deixen fumar.
El rincón de León
Carrer de Sant Ferran 67
Sabadell
La informació sobre el procés de dexiframent de l'escriptura jeroglífica egípcia que es pot trobar al llibre no és gran cosa, però la idea d'unes "vides paral·leles" de Napoleon i Champollion té gràcia i permet situar l'obra de Champollion en el seu context històric.
Les biblioteques municipals de Grenoble tenen una edició digitalitzada de més de 600 imatges de Le voyage en Egypte de Champollion, i a biblioteca de la universitat de Chicago es pot consultar en línia la seva Grammaire Egyptienne de 1836.
Daniel Meyerson, The Linguist and the Emperor. Napoleon and Champollion's Quest to Decipher the Rosetta Stone. New York, Random House, 2004.
Restaurant, bar i amb actuacions musicals, és un àrab no molt gran i ben agradable on es menja certament bé. La "Pastel·la de pollo", descrita a la carta com "Finas tiras de pollo especiado con almendras y canela envueltos en pasta Brik horneada" és una meravella sensorial abans d'atacar un bon cous-cous; per postres, la recomanació, definitivament, és tastar "Las mil y una noches": rodanxes de taronja amb dàtils, ametlles, sucre, canyella i aigua de tarongina. Els dissabtes sembla que tenen actuacions musicals i la d'ahir va ser esplèndida, acabant amb el personal de la casa i els clients que quedàvem en una mena de jam session dirigida pel músic convidat, que no tenia res de folclòric. Llàstima, això sí, que l'actuació també té lloc durant el sopar i no deixa sentir altra cosa. Civilitzats com són, deixen fumar.
Ryad Raval
Carrer de la Cera 57
El Raval, Barcelona
Petitet, amb un menú del migdia que està molt bé, té bar i també organitzen exposicions.
Candela Raval
Hospital 49
El Raval, Barcelona
Un excel·lent restaurant a Concepción, al costat d'un llac, amb vistes esplèndides i uns plats molt elaborats. Per primer cop vaig tastar un peix que viu a les zones més fondes del Pacífic, ben acompanyat de la Mónica Tapia i els seus col·legues de la Universidad Católica de la Santísima Concepción.
Canto de Luna
Avda Costanera 825, Laguna Chica
San Pedro de la Paz, Concepción, Chile
Un lloc de menjar xilè, ambientat com una casa tradicional, amb una carta excel·lent d'especialitats del país. També vaig poder-hi tastar per primer cop el Carmenère, un vi ben especial i molt recomanable. El sopar va ser, a més, en molt bona companyia, organitzat pel Domingo Román i els professors i estudiants de fonètica de la Pontificia Universidad Católica de Chile.
La copa feliz (del Edén)
Av. Echeñique 6315, La Reina
Santiago, Chile
Un menú del migdia molt ben fet, una carta interessant i un edifici que val la pena visitar, en un antic palau del Born. Al Cafè de la Princesa, que es defineix com un espai polivalent, també organitzen activitats culturals com ara concerts combinats amb sopars i tenen, al costat, una tenda de roba. Al final de la carta es pot llegir la llegenda de la princesa que dóna nom al restaurant.
Cafè de la Princesa
Sabateret 1-3 / Flassaders 21
El Born, Barcelona
Una carta amb amanides molt originals, una mica de peix, una mica de carn i carpaccios -boníssim el d'ànec amb taronja amarga. Tot ben fet i amb gràcia, com el local, bàsicament modern però amb tocs propis del que ara es troba pel Born. Deixen fumar i s'hi està bé, tot i que el lloc guanyaria amb la música a menys volum.
Salero
Carrer del Rec 60
El Born, Barcelona
Un local petit, decorat amb originalitat informal, en ple Raval. El menjar pren com a base ingredients de la cuina de Lleó i els barreja amb aportacions més modernes. Els vins són sobretot de El Bierzo, molt recomanables. És especialment bona una cassola de bolets amb formatge de Valdeón. Val la pena anar-hi: es menja molt bé, el preu és més que raonable i deixen fumar.
Las Fernández
Carretes 11
El Raval, Barcelona
Una versió, pel meu gust de referència, del Werther de Massenet, enregistrada en directe a La Scala el 1976, amb Alfredo Kraus i Elena Obrastzova com a protagonistes i George Prêtre dirigint.
Werther
Alfredo Kraus, Elena Obrastzova, Alberto Rinaldi
Orchestra e Coro del Teatro alla Scala
Georges Prêtre
Myto Records, 1988
Una versió en italià de "Pourquoi me reveiller" cantada pel Kraus el 1959.
La versió original en francès, en concert, el 1998 al Teatro Real.
La primera novel·la de la Marisha Pessl és un best-seller de 736 pàgines que explica, en primera persona, l'adolescència de la Blue van Meer, filla d'un professor de ciències polítiques prou divertit, i el seu pas per l'escola St. Gallway, on entra en el cercle d'una enigmàtica professora i d'un grup d'estudiants ben especials. Novel·la d'intriga amb una trama que es va aclarint cap al final, a estones es pot fer una mica llarga, però té la gràcia d'estar escrita en clau acadèmica: comença amb Core Curriculim (Required Reading), que serveix d'índex, i acaba amb un Final Exam per al lector. Entremig, tot està farcit de referències bibliogràfiques en el text, con si fos un treball de curs. Els seus moments més còmics, pel meu gust, tenen a veure amb la sàtira de la vida acadèmica. Una lecture entretinguda per a l'estiu.
Marisha Pessl, Special Topics in Calamity Physics. New York, Viking Penguin, 2006.
La Camarga és un d'aquells restaurants als quals val la pena anar pel menjar, per la carta de vins -té índex i tot-, pels cambrers i pel local. Tot combinat fa un lloc agradable, tranquil i on es menja realment bé. De primer tenen plats com ara un carpaccio de figues amb encenalls de foie, de segon uns llagostins finíssims a l'all i oli suau i, per postres, un pastís de formatge amb gelats excel·lent. Tot i el nom, la cuina és bàsicament mediterrània però molt, molt imaginativa. Cosa cada dia més difícil de trobar a Barcelona, els cambrers poden aconsellar sobre els plats i els vins i fan bé la seva feina.
La Camarga
Aribau 117
l'Eixample, Barcelona
Publicada el 2004, en la novel·la es creuen tres històries que, al final, acaben tenint elements en comú: la d'una noia que vol passar la nit llegint i prenent cafè en un bar i es troba un antic conegut de sa germana, la de germana model que somnia, i la d'un informàtic que treballa de nit. Tot passa en un barri de Tòquio entre les 11.56 i les 6.52 (les hores donen títol als capítols) i, com a Sputnik Sweetheart es barreja el real i el surreal. La narració és molt cinematogràfica, i té jocs i comentaris sobre el punt de vista. En conjunt, és una molt bona novel·la.
Haruki Murakami, After Dark. Translated by Jay Rubin. London, Harvill Secker (Random House), 2007.
