divendres, 24 agost 2007
Referències
Algunes referències bibliogràfiques de publicacions referents als projectes que dirigeix la Conxita Lleó al Research Centre 538: Multilingualism:
LLEÓ, C. - ARIAS, J. (2007) "Foot, word and constraints in first language acquisition of Spanish stress", in MARTÍNEZ-GIL, F. - COLINA, S. (Eds.) Optimality-Theoretic Studies in Spanish Phonology. Amsterdam: John Benjamims. pp. 470-496.
The present paper provides an analysis of stress acquisition in Spanish, within the framework of Optimality Theory, focusing on the earliest utterances by two monolingual Spanish children. The Spanish stress algorithm exhibits right-headedness both at word and phrase level. Leaving aside some peripheral cases which call for moraic trochees, we assume that the main core of the Spanish system relies on the syllabic trochee as the basic prosodic pattern. The children’s first twenty one-word utterances made up of trochaic patterns were phonetically analyzed for the values of amplitude, pitch, and duration. The same analysis was carried out for word combinations comprising two trochaic-shaped words, as well as for some multisyllabic words present in our corpus. All vowels were analyzed with Pitchworks. Our results show that Spanish children master the constraint hierarchy responsible for word and phrasal stress assignment from very early on; however, they may produce prominence in a non-standard fashion, because their command of the acoustic parameters responsible for an adult-like phonetic implementation is not yet under control. Moreover, they tend to overgeneralize the trochaic pattern to some iambic-shaped words. We suggest that all these phenomena are to be construed in terms of constraint ranking.
LLEÓ, C. - RAKOW, M. - KEHOE WINKLER, M. (2007) "Acquiring rhythmically different languages in a bilingual context", in TROUVAIN, J. - BARRY, W. J. (Eds.) (2007) Proceedings of the 16th International Congress of Phonetic Sciences. 6-10 August 2007, Saarbrücken, Germany. pp. 1545-1548.
Using the Pairwise Variability Index (Grabe & Low, 2002), the rhythmic patterns of 3;0 year old German and Spanish monolingual and bilingual children are examined. Whereas the PVIs of monolingual Spanish data are low and those of monolingual German data are high, the data of the bilinguals do not greatly differ across languages. The PVIs of the bilinguals in German do not differ from those of the monolinguals, but the consonantal intervals of the bilinguals in Spanish are characterized by higher variability than those of the Spanish monolinguals. Several explanatory hypotheses are discussed, and an interpretation, which posits that consonantal intervals reflect properties of the language-specific phonology, is proposed. This implies that only the vocalic PVIs correlate with rhythmic class.
KEHOE, M. M. - LLEÓ, C. (2005) The emergence of language specific rhythm in German-Spanish bilingual children. Working Papers in Multilingualism 58 (Series B) (Sonderforschungsbereich 538, Universität Hamburg).
KEHOE, M. - TRUJILLO, C. - LLEÓ, C. (2001) "Bilingual phonological acquisition: An analysis of syllable structure and VOT", in CANTONE, K. F. - HINZELIN, M.-O. (Eds.) Proceedings of the Colloquium on Structure, Acquisition, and Change of Grammars: Phonological and Syntactic Aspects. Working Papers in Multilingualism 27 (Series B) (Sonderforschungsbereich 538, Universität Hamburg). pp. 38-54.
Author:
Joaquim Llisterri
Technorati Tags:
phonetics acquisition L1 bilingualism
Technorati Cosmos:
Technorati Watchlist:
Add this entry to:
dilluns, 30 juliol 2007
Reunió del projecte H6: Anàlisi acústica de consonants
fricatives
En la primera reunió del projecte H6
("Phono-prosodic development of Catalan in its current
bilingual context") vàrem discutir també alguns problemes de
l'anàlisi acústica de les consonants
fricatives.
La primera
qüestió que es planteja són els paràmetres de mesura
pensant, especialment, en els que poden discriminar els fricatius del
català dels del castellà en funció dels objectius del projecte.
Fins ara s'ha considerant la durada i la sonoritat, però es podria pensar
també en tenir en compte paràmetres espectrals si és que poden
aportar informació nova.
(1)
Durada
Les mesures de durada no
es realitzen únicament per a la descripció acústica, sino que
també es fan per a veure la possible correlació entre durada i
sonoritat. Els resultats de Balari, Llisterri i Poch (1988) mostren que els
fricatius sonors són sempre més breus que els sords, tot i que no es
pot observar a les dades una tendència generalitzable. Caldria confirmar
aquests resultats amb bibliografia sobre altres llengües, ja que segurament
és un fenomen que ha estat ben
tractat.
(2)
Sonoritat
Pel que fa a la
sonoritat, sorgeixen dos problemes. En primer lloc, detectar-la
acústicament. Tot i que, en principi, sembla que observant les
freqüències baixes a l'espectrograma -la tradicional "barra de
sonoritat"- els resultats hauríen de ser clars, no sempre és el cas.
Una segona opció seria verificar la presència d'harmònics a les
baixes freqüències de l'espectre, que serien també un bon
indicador de la sonoritat. Aquí s'explica la manera com obtenir espectres amb
Praat. La tercera opció és confiar en els resultats del detector de
freqüència fonamental. També hi hauria la possibilitat, encara
que no estic segur de com es pot implementar en Praat, de considerar
els creuaments per zero (zero
crossings) que, en reconeixement
automàtic de la parla, es consideren un bon detector de la presència o
absència de periodicitat -i, per tant, de sonoritat- en el senyal: un
senyal periòdic passarà pel valor zero d'amplitud a l'eix horitzontal
(el del temps) amb més regularitat que un
d'aperiòdic.
Repassant
què permet fer Praat, a la finestra d'anàlisi, a sota de "Pulses",
apareix una opció que és "Voice report" (per a fer-la servir s'ha
d'haver ajustat abans "Pitch settings" escollint l'opció "Voice analysis").
Els resultats rellevants del "Voice report" semblent ser els
següents:
- en una
selecció al centre d'una
vocal:
Pitch:
Median
pitch: 100.739 Hz
Mean pitch: 101.212
Hz
Voicing:
Fraction
of locally unvoiced frames: 0 (0 /
9)
Harmonicity of the voiced parts
only:
Mean autocorrelation:
0.962873
Mean noise-to-harmonics ratio:
0.038732
Mean harmonics-to-noise ratio:
14.405 dB
- en una selecció
al centre d'una
[s]
Pitch:
Median
pitch: --undefined-- Hz
Mean pitch:
--undefined--
Hz
Voicing:
Fraction
of locally unvoiced frames: 100.000% (10 /
10)
Harmonicity of the voiced parts
only:
Mean autocorrelation:
--undefined--
Mean noise-to-harmonics
ratio: --undefined--
Mean
harmonics-to-noise ratio: --undefined--
dB
- en una selecció en la
transició d'una vocal a
[s]
Pitch:
Median
pitch: 74.700 Hz
Mean pitch: 75.482
Hz
Voicing:
Fraction
of locally unvoiced frames: 30.769% (4 /
13)
Harmonicity of the voiced parts
only:
Mean autocorrelation:
0.866093
Mean noise-to-harmonics ratio:
0.176474
Mean harmonics-to-noise ratio:
9.323 dB
Aquestes dades semblen
deixar veure el que també s'observa a l'espectrograma: a la transició
es barreja sonoritat i soroll, i això es reflecteix en el nombre de frames
sords (fraction of locally unvoiced
frames) i en el
harmonics-to-noise
ratio (la proporció entre
harmònics i soroll, explicada al manual de Praat a l'apartat "Harmonicity") més baix, encara que no estic
del tot segur del significat exacte d'aquest darrer valor. Potser també
l'autocorrelació és una mesura rellevant, però caldria
explorar-ho amb més
detall.
El segon problema
referent a la sonoritat és el de la categorització de realitzacions
que semblen intermèdies. En el corpus apareixen casos en els quals es
podria pensar que ens trobem davant de realitzacions semi-sonores o semi-sordes,
que són difícils de classificar. Per començar, caldria comprovar,
pel que fa al català, si a Barnils (1916) hi ha alguna referència als
fricatius:
BARNILS, P. (1916)
"Les consonants dites semi-sordes",
Estudis
romànics 1: 7-14;
Anuari de l'Oficina Romànica
de Lingüística i Literatura 6
(1933): 59-66.
En castellà,
l'estudi d'Aguilar, Blecua, Machuca i Marín (1993)
mostra que, en entrevistes semi-dirigides (amb interacció entre
l'entrevistador) i l'entrevistat i en monòlegs (aquelles fragments de
l'entrevista en els quals l'entrevistador gairebé no participa), es
dóna entre un 14,4% i un 20% de sonoritzacions de [s] intervocàlica en
4 locutors. Caldria saber si, en algun moment, es va considerar l'aparició
de realitzacions intermèdies i quins problemes va plantejar la
categorització de les
realitzacions.
També,
potser, pel que fa a l'existència de graus de sonorització, es podria
mirar què es troba en altres variants del
castellà:
MUÑIZ
CACHÓN, C. - CUEVAS ALONSO, M. (2003) "Grados de sonorización de la
consonante /s/ en el español de Asturias",
Revista de Filoloxía
Asturiana 3/4:
291-304.
No sé si també
podria aportar alguna dada útil aquest
treball:
WIDDISON, K. A. (1995)
"The Perception of Voicing in Spanish Sibilants", in
Eurospeech'95. Proceedings of the
4th European Conference on Speech Communication and
Technology. Madrid, Spain, 18-21
September, 1995. Vol 3, pp.
2289-2292.
Finalment, pel que fa
a la sonoritat, vàrem fer referència a una treballs que pretenien
enllaçar dades fonètiques i fonològiques, però que no estic
segur de si tractaven els
fricatius:
CHARLES-LUCE, J. -
DINNSEN, D. A. (1987) "A reanalysis of Catalan devoicing",
Journal of
Phonetics 15:
187-190.
MASCARÓ, J. (1987)
"Underlying voicing recoverability of finally devoiced obstruents in Catalan",
Journal of
Phonetics 15:
183-186.
DINNSEN, D. - LUCE, J. (1984)
"Phonological neutralization, phonetic implementation and individual
differences", Journal of
Phonetics 12, 1:
49-60.
(3)
Espectre
Caracteritzar l'espectre
d'un so fricatiu sembla, en principi, relativament senzill però a l'hora de
prendre les mesures reals no és sempre evident identificar els
paràmetres. A Balari, Llisterri i Poch (1988) vàrem mirar
els paràmetres següents: (a) freqüència i intensitat del
límit superior i del límit inferior de l'energia sonora; (b)
freqüència i intensitat dels pics espectrals o "formants" de soroll;
(c) pendent inicial i pendent final; (d) dispersió de l'energia sonora.
Un segon aspecte que cal
estudiar en el projecte és la diferenciació entre els fricatius,
concretament [s] del català i del castellà. Les dades acústiques
sobre fricatius en català que es trobin en treballs monogràfics sobre
aquesta classe de consonants no són moltes, fins on jo
sé:
MARTÍ, J. (1986)
"Paràmetres acústics per a la síntesi de consonants fricatives
catalanes", Estudios de
Fonética Experimental 2:
153-193.
Pel que fa al
castellà, aniria a mirar les descripcions
següents:
BORZONE DE
MANRIQUE, A.M. - MASSONE, M.I. (1981) "Acoustic analysis and perception of
Spanish fricative consonants",
Journal of the Acoustical Society
of America 69, 4:
1145-153.
CARBÓ, C. - NAVARRO, M.
J. (1999) "Características acústicas de las fricativas sordas del
español", in Actes del I
Congrés de Fonètica
Experimental. Tarragona, 22, 23 i 24 de
febrer de 1999. Universitat Rovira i Virgili - Universitat de Barcelona. pp.
135-142.
ORTEGA, A .- MATAS, J. (1999)
"Las consonantes fricativas del castellano del nordeste peninsular. Dos
experimentos de discriminación del punto de articulación:
análisis de los picos de amplitud y de las diferencias en intensidad
relativa", in Actes del I
Congrés de Fonètica
Experimental. Tarragona, 22, 23 i 24 de
febrer de 1999. Universitat Rovira i Virgili - Universitat de Barcelona. pp.
257-264.
ROMERO, J. - FERNÁNDEZ
PLANAS, A. M. (1995) "La invariación acústica en las fricativas del
castellano", Estudios de
Fonética Experimental 7:
133-160.
A Balari, Llisterri i Poch (1988) s'estudiava la
realització de [s] en català i en castellà en 4 locutors
bilingües de dominància catalana, i les produccions dels
bilingües es comparaven amb la realització de 4 monolingües
castellans, amb els resultats
següents:
"En ce qui
concerne les réalisations de [s], on constate d'abord que, du point de vue
des formants, des limites, des pentes et de l'intensité, les locuteurs
bilingues ont presque les mêmes réalisations en catalan et en
castillan. À la vue des données, on pourrait penser que le [s] catalan
est un peu plus grave que le [s] castillan, et que les réalisations
castillanes de [s] des locuteurs bilingues seraient, par conséquent,
relativement plus graves que celles des natifs. (p.
90)
La figura pot donar una idea
de com caracteritzar l'espectre i de les diferències observades en les
produccions castellanes dels bilingües de dominància catalana i les
dels monolingües
castellans.
Potser seria interessant repassar una
mica els treballs de Murillo (1981, 1982, 1990) sobre les consonants fricatives
en bilingües francès-castellà i la seva hipòtesi de que la
[s] constitueix un "llindar de
fonologització":
MURILLO
PUYAL, J. (1981) El umbral de
fonologización de los sonidos agudos turbulentos del habla en francés
y español (Una contribución a la metodología
verbo-tonal). Tesi doctoral. Bellaterra:
Universitat Autònoma de
Barcelona.
MURILLO PUYAL, J. (1982) "Le
seuil de phonologisation", Revue
de Phonétique Appliquée 64:
325-341. [bàsicament, resumeix les idees més importants de la
tesi]
MURILLO PUYAL, J. (1990)
"Interlangue et idiosyncrasie dans les productions phoniques de locuteurs
bilingues", in LANDERCY, A. (Ed.)
Mélanges de phonétique
et didactique des langues. Hommage au professeur
Renard. Mons: Presses Universitaires de
Mons / Didier Erudition
pp.137-156.
Finalment, vàrem
comentar també l'aparició, en català L2, de realitzacions
fricatives palatals sonores com les que són pròpies del castellà.
Per a la descripció de les diferències entre la fricativa palatal
sonora i la semiconsonant palatal potser es podrien consultar els treballs
d'Aguilar (1994, 1997):
AGUILAR,
L. (1994) Los
procesos fonológicos y su manifestación fonética en diferentes
situaciones comunicativas: la alternancia
vocal/semiconsonante/consonante.
Tesis doctoral. Departamento de Filología Española, Facultad de
Filosofía y Letras, Universitat Autònoma de
Barcelona.
AGUILAR, L. (1997)
De la vocal a la
consonante. Santiago de Compostela:
Universidade de Santiago de Compostela, Servicio de Publicación
(Colección Lucus-Lingua 3, Anexos de Moenia, Revista Lucense de
Lingüística & Literatura).
Author:
Joaquim Llisterri
Technorati Tags:
phonetics fricatives
Technorati Cosmos:
Technorati Watchlist:
Add this entry to:
divendres, 27 juliol 2007
Conferència sobre la percepció de l'accent lèxic en L1 i
en L2
El dijous 26, de 6 a 8, va tenir lloc la
conferència per a tot el Centre que és habitual que facin els
investigadors convidats. El tema era "The perception of lexical stress in L1 and
L2: methods and results" i, si us interessa. aquí trobareu la presentació juntament
amb altres materials
complementaris.
Com que no tots
els assistents eren, necessàriament, especialistes en fonètica, vaig
començar amb una presentació dels models que expliquen la
percepció i la producció en una L2 per fer veure que, d'una manera o
altra, tots comparteixen la noció de "categoria" i la idea de "sordesa
fonològica" deguda a la categorització adquirida en L1. Després
vaig passar a una presentación senzilla dels correlats acústics de
l'accent lèxic -fent referència, també, al desplaçament
accentual que ja descrivíem a Garrido
et
al. (1993)- i vaig explicar amb una mica més
de detall la metodologia que hem desenvolupat per a manipular els
paràmetres acústics que incideixen en la percepció de l'accent.
Un exemple del resultat de les modificacions amb Praat de cadascun dels
paràmetres acústics, aïllats o en combinació, es pot
escoltar aquí. Com a mostra dels resultats que es
poden obtenir aplicant aquest procediment vaig presentar els experiments sobre
el castellà que es resumeixen a Llisterri
et
al. (2003, 2005) i els que Alfano (2005) recull sobre l'italià; les
dades també serveixen com a base de comparació per a l'estudi sobre
percepció de l'accent lèxic en mots italians per parlants de
castellà (Alfano, Llisterri i Savy, 2007) que vaig
comentar en l'última part de la
conferència.
En la
discussió es varen plantejar molts aspectes interessants, alguns dels quals
donen bones idees per a nous experiments.
- Així com en la prova amb
estímuls italians escoltats per parlants de castellà vàrem evitar
les paraules semblants en castellà i italià, una de les assistents va
proposar realitzar la mateixa prova amb mots cognats per veure si coincideixen
els resultats i per a tenir més informació sobre el possible paper del
coneixement lèxic.
- En Javier
Arias va suggerir realitzar les modificacions prosòdiques desplaçant
el pic d'F0 cap a l'esquerra en comptes de fer-ho cap a la dreta, per a tenir
una imatge en mirall.
- La Susana
Cortés em va preguntar sobre les característiques dels estímuls
italians: com que un dels exemples que vaig esmentar era "legami", suggeria
comprovar si en els estímuls de la prova apareixen més verbs amb
clític, ja que això podria representar l'existència d'un
límit
(boundary)
que podria tenir com a conseqüència modificacions prosòdiques de
la vocal anterior.
- La Conxita
Lleó va plantejar si el fet que estem tractant amb paraules aïllades
no incideix en el tipus de límit que apareix al final de la paraula i en el
tipus de constituent prosòdic que estem considerant, de manera que hi
podria haver alguns efectes deguts a aquest
factor.
- Tant la Conxita Lleó com
en Martin Rakow creien que calia revisar, en els estímuls en italià,
la proporció de durada entre les vocals tòniques i les àtones per
tal d'explicar la sensibilitat davant els canvis de durada que presenten els
subjectes espanyols quan senten estímuls italians i que no presenten, en
canvi, quan senten estímuls en castellà. Si les vocals de
l'italià tenen una durada substancialment més llarga o unes
proporcions entre durada de la tònica i durada de l'àtona sensiblement
diferents, es podria pensar que els subjectes castellanoparlants estan
reaccionant a una durada superior a la que estan acostumants a processar en
castellà. Com que en analitzar els resultats dels experiments vàrem,
justament, calcular aquestes dades, les reprodueixo
aquí:
|
Italiano
|
Español
|
Diferencia (% de aumento de la duración
en italiano respecto al español)
|
|
|
|
|
|
Media tónicas
|
165,90
|
142,91
|
16,09
|
|
Media tónicas finales
|
156,82
|
178,25
|
-12,02
|
|
Media tónicas no finales
|
170,10
|
125,24
|
35,81
|
|
Media átonas
|
102,90
|
109,90
|
-6,37
|
|
Media átonas finales
|
133,47
|
146,79
|
-9,08
|
|
Media átonas no finales
|
87,01
|
91,45
|
-4,86
|
|
|
|
|
|
Átonas finales (% de aumento respecto a
átonas no finales)
|
53,39
|
60,51
|
|
|
Tónicas finales (% de aumento respecto a
tónicas no finales)
|
-7,81
|
42,32
|
|
|
Tónicas (% de aumento respecto a
átonas)
|
61,22
|
30,04
|
|
Efectivament, les vocals tòniques
en italià són un 60% més llargues que les àtones (si es
barreja en el càlcul la posició final i la no final), mentre que en
castellà són un 30% més llargues (barrejant, igualment, les
posicions). Considerant la posició, l'augment de durada més important
en italià respecte al castellà es dóna en les tòniques no
finals, que són un 35% més llargues en italià que en
castellà. Una altra diferència important -i aquesta sí que hem
intentat considerar-la per explicar el comportament de les paraules agudes-
és que, en italià, les tòniques finals són mes breus que les
tòniques no finals (un 7-8%) mente que en castellà les tòniques
finals són gairebé més d'un 40% més llargues que les
tòniques no finals.
Un
experiment que potser seria interessant fer amb subjectes castellanoparlants
podria tenir com a estímuls de base paraules castellanes amb la durada de
les vocals canviada per la de les vocals d'un mot cognat italià; això
permetria veure si la reacció a la durada ve donada pel fet d'escoltar
estímuls que se sap que estan en una altra llengua o per un increment per
sobre dels valors habituals en castellà.
Author:
Joaquim Llisterri
Technorati Tags:
phonetics L2 stress perception
Technorati Cosmos:
Technorati Watchlist:
Add this entry to:
dimecres, 25 juliol 2007
Seminari sobre anotació de corpus orals
Avui m'he hagut d'ocupar, entre les 10 i
les 12, d'un seminari sobre anotació de corpus orals, obert a tot el
centre. Han assistit els membres dels projectes en els quals treballo i tres
persones més d'altres camps. Si us interessa el tema, aquí
trobareu els materials del seminari i alguns documents
complementaris.
En resum, he
començat plantejant el concepte d'anotació i la noció de nivell,
fent l'analogia amb una partitura, per a repassar després tres nivells de
representació d'un corpus oral que poden plantejar problemes
d'anotació: el nivell ortogràfic, el nivell fonètic segmental i
el nivell fonètic suprasegmental. En el nivell ortogràfic m'he centrat
en els problemes de la transcripció de la parla espontània -la
puntuació, per exemple- i en les recomanancions d'EAGLES i de SpeechDat; també he discutit una mica les
Guies de la TEI per a textos orals en el marc
del concepte de transcripció ortogràfica enriquida. Pel que fa a la
transcripció fonètica segmental, he presentat SAMPA i X-SAMPA com a alternatives útils i ja ben
consolidades en determinats camps; he aprofitat també per a fer
referència a l'adaptació catalana de SAMPA. En l'estona
que hem dedicat a la transcripció fonètica suprasegmental he intentant
explicar el problema de passar d'una representació física
contínua com és la corba d'F0 a una anotació categòrica
discreta lingüísticament rellevant, i he discutit ToBI i INTSINT. De
ToBI he volgut fer palesos els punts febles, ja
que és un sistema que aquí fan servir molt i m'ha semblat que valia la
pena la reflexió feta des de fora; d'INTSINT he assenyalat, sobre tot, la
possibilitat d'automatització i la utilitat de disposar d'una corba
melòdica estilitzada i perceptivament validada. La conclusió ha estat
que una transcripció o una anotació no és mai una activitat
"innocent", ja que sempre suposa una interpretació de les
dades.
A la discussió s'ha
plantejat, per una banda, la dificultat de fer servir sistemes de
transcripció molt detallats -amb tots els diacrítics de l'AFI, posem
per cas, per tal de reflectir distincions fonètiques molt fines-, ja que
sovint augmenten el grau de desacord entre transcriptors. Per una altra, hem
debatut la relació entre la transcripció auditiva i l'anàlisi
acústica. He intentat argumentar que l'anàlisi acústica pot
validar una transcripció auditiva però que en casos de realitzacions
intermèdies que s'han d'assignar a una deterninada categoria (per exemple,
sorda o sonora, oberta o tancada), l'anàlisi acústica únicament
permet verificar que ens trobem davant d'una realització intermèdia,
però no proporciona la
categorització.
Com a
resultat del seminari, divendres tindré una reunió de treball amb
l'Esther Rinke, que està interessada en
aplicar INTSINT com a sistema d'anotació per a una anàlisi de les
relacions entre estructura informativa, sintaxi i prosòdia en el marc del
projecte H1 "Multilingualism as Cause and Effect of Language Change:
Historical Syntax of Romance Languages", i la propera setmana mirarem
INTSINT amb més detall amb l'equip del projecte H6 "Phono-prosodic development of Catalan in its current
bilingual context"
Author:
Joaquim Llisterri
Technorati Tags:
corpus annotation transcription
Technorati Cosmos:
Technorati Watchlist:
Add this entry to:
dilluns, 23 juliol 2007
Reunió del projecte H6: Anàlisi acústica de les
vocals
En la primera reunió del projecte H6
("Phono-prosodic development of Catalan in its current
bilingual context") hem discutit, per començar, els problemes de
l'anàlisi de les vocals que, en aquest cas, són realitzacions en
català de parlants de diverses edats i amb perfils lingüístics
diferents. D'ara en endavant, faré servir la transcripció en SAMPA
adaptat al català.
En el projecte es combina una
aproximació auditiva amb una comprovació acústica dels resultats.
En un primer moment semblava que hi havia una certa manca de coherència,
degut a que s'establien com a valors mitjans de [E] i de [O] totes les
realitzacions fonètiques que normativament hauríen hagut de ser-ho,
incloent casos en què els parlants havíen realitzat [e] o [o].
Això ja s'ha corregit, i ara es podran tenir els resultats en funció
de la realització fonètica real i no de la que normativament seria
esperable.
Pel que sembla que
s'està observant en els resultats, en la pronúncia de [E] o [e] en
paraules que, en català, hauríen de presentar [E] i de [O] o [o] en
paraules que hauríen de presentar [O] poden intervenir factors com ara: (a)
la influència d'un context fonètic que afavoreixi l'obertura; (b)
l'existència de paraules similars en castellà (els coneguts en
anglès com
cognates);
(c) el coneixement de la forma ortogràfica; (d) el lèxic, en el sentit
que certes paraules semblen haver estat apreses amb la forma [E] o [O]
genuïna catalana, mentre que en d'altres es cometen
errors.
Potser podria ser
útil, per contrastar els valors dels formants i perquè recordo que
també té alguna prova de percepció, mirar les dades que es
publiquen a:
CARRERA SABATÉ,
J.- FERNÁNDEZ PLANAS, A.M. (2005)
Vocals mitjanes tòniques del
català. Estudi contrastiu
interdialectal. Barcelona: Horsori
(Quaderns per a l'anàlisi,
18).
Una segona qüestió
que ha sorgit pel que fa a l'anàlisi de les vocals és el
desplaçament de timbre de la vocal neutra cap a [a]. Opina la Conxita
Lleó que el fenomen no és del tot comparable al que es
dóna en les parelles [E]/[e] i [O]/[o], ja que [@] podria tenir diverses
formes subjacents, si he entès bé la seva argumentació. Des de la
perspectiva fonètica, crec que es podria representar l'àrea de
dispersió de totes les realitzacions que correspondríen a [@] i la de
totes les que correspondrien a [a]; segurament s'observaria una
superposició entre les dues que, a la meva manera veure, indicaria quines
[@] s'han realitzat amb un timbre igual o proper a [a]. Això ajudaria,
potser, a determinar millor el timbre de les realitzacions que auditivament son
difícils de classificar ja que, com és d'esperar, apareix una
gradació de [@] a [a] amb tot d'etapes
intermèdies.
Per a obtenir
els valors dels formants, primer es segmenta la vocal amb Praat establint
manualment el principi i el final, i s'etiqueta transcrivint la
pronunciació que hauria d'haver estat la normativament esperada. Tot i que
és un bon criteri, potser també seria útil codificar en
l'etiquetat, de cara a poder fer cerques en el corpus, la pronunciació real
i la normativa, de manera que es podria diferenciar, per exemple, una [E]
canònica pronunciada com a tal d'una [E] canònica pronunciada com a
[e] per influència del
castellà.
Un cop determinat
el principi i el final del segment vocàlic, es fa servir un
script
per a Praat desenvolupat per Francisco Torreira, un estudiant del José
Ignacio Hualde, que agafa els valors dels dos primers formants en tres
punts: al 25% de la durada de la vocal, al 50% i al 75%. En el projecte
només es fa servir el valor central (50%), però
l'script
genera una taula, exportable a Excel, amb totes les dades. Els valors es deriven
de l'anàlisi LPC que realitza el sistema de detecció de formants de
Praat.
El principal problema que
ara s'ha presentat en el projecte va sorgir quan, en fer una comprovació
sobre l'espectrograma, es va veure que hi havia errors en la detecció de
formants feta per Praat; no es tracta del típic punt que es desvia molt
respecte dels altres, sino de confusions com ara situar el F1 entre l'F1 i l'F2
reals o de considerar tot el conjunt de valors d'un formant com a valors d'un
altre. Aquest és, exactament, el problema que vàrem detectar en el
projecte VILE en intentar extreure formants per
a fer-los servir com a filtre en un procés de resíntesi. Com diem en
un informe del projecte, encara no publicat: "el programa detecta formantes
donde no los hay, detecta un único formante donde existen dos formantes muy
cercanos entre sí, y convierte formantes con una anchura de banda
considerable en dos". Aquests problemes es poden veure en les dues figures
següënts:
Mirant una mica les explicacions
de Sydney Wood sobre com realitzar la detecció de formants amb Praat
(formant
tracking) sembla que el que cal ajustar
són els paràmetres del model, cosa que es pot fer al menú
"Formant > Formant settings" quan s'està visualitzant el senyal . Moltes
de les coses que s'expliquen en aquesta guia són rellevants per al nostre
problema, especialment pel que fa a com ajustar correctament els
paràmetres, operació que Wood recomana de fer en cada locutor i que
especifica com s'ha de dur a terme paràmetre per paràmetre.
Caldrà comprovar,
finalment, si la modificació dels paràmetres té alguna
incidència sobre
l'script
que s'està fent servir o, realment, l'únic que fa el programa és
recollir els valors que ha trobat Praat.
Author:
Joaquim Llisterri
Technorati Tags:
phonetics vowels Praat
Technorati Cosmos:
Technorati Watchlist:
Add this entry to:
dissabte, 21 juliol 2007
Adquisició de les consonants del català
Sembla una casualitat, però m'acaba
d'escriure la Sílvia Llach , de la Universitat de Girona,
per fer-me saber (i proposar-me formar part del tribunal, cosa que li agraeixo)
que el proper setembre llegirà la tesi
doctoral.
A les pàgines del
Laboratori de Fonètica de la Universitat de
Girona acabo de trobar aquesta
informació:
"Actualment
està en curs el projecte de tesi doctoral de Sílvia Llach
L'adquisició de la fonologia
de les consonants del català. En
aquest treball s'estudien les produccions de 150 nens i nenes de 3 a 7 anys,
parlants de català oriental central. S'aportaran les dades quantitatives
relatives als processos fonològics que es detecten en les produccions i es
donaran explicacions provinents dels camps de la fonètica i del
processament del llenguatge i de la parla. En relació amb aquest projecte,
també s'està elaborant una base da dades que contindrà totes les
produccions enregistrades. Aquesta base de dades estarà disponible per
tothom que hi tingui interès." (http://web2.udg.edu/labfon/proj.htm).
Segurament
es poden establir connexions entre el tema de la tesi de la Sílvia i la
recerca que es fa a Hamburg,
Author:
Joaquim Llisterri
Technorati Tags:
phonetics acquisition consonants
Technorati Cosmos:
Technorati Watchlist:
Add this entry to:
divendres, 20 juliol 2007
Projecte T4: FUSED, Research-referred support of Spanish auxiliary
instruction in Germany
El projecte T4 "Forschungsbezogene
Unterstützung des spanischen Ergänzungsunterrichts in Deutschland"
("Research-referred support of Spanish auxiliary instruction in Germany" en la
versió del traductor de Google) té una orientació més
aplicada -d'aquí la T de "Transfer"- i es centra en oferir coneixements i
eines als mestres que donen classes en les aules de reforç en castellà
(ALCE), promogudes i coordinades l'ambaixada espanyola. Dirigeix el projecte la
Conxita Lleó i hi treballen la Caroline Patzelt i la Marta Saceda.
Una de les tasques que es
realitzen és el desenvolupament de proves d'avaluació fonètica
dels estudiants que segueixen aquestes classes, i es considera també el
concepte de dominància lingüística, ja que els estudiants
són bilingües castellà-alemany.
Author:
Joaquim Llisterri
Technorati Tags:
language acquisition phonetics
Technorati Cosmos:
Technorati Watchlist:
Add this entry to:
divendres, 20 juliol 2007
