DEDICATORIA de Santi Pau Bertran

Dedicatòria


Sovint, l’Enrique, quan els períodes de silenci que em caracteritzen esdevenen massa llargs, m’envia el següent correu: «Estás ahí?» pregunta.
Com un dia quan, al matí, en obrir el portal de casa que dóna a l’exterior, just en aquell moment, algú que passava per davant, tombant-se, va exclamar: «Ah, estás ahí!»

I quan vaig ser al carrer vaig comprovar que aquestes paraules no eren adreçades a mi sinó a un nen, probablement al seu fill que se li havia endarrerit. Tot el trajecte fins al despatx no
m’ho vaig poder treure del cap. Havia estat un ensurt fort ja que, aquestes paraules, jo les havia sentit dirigides a mi: «Ah, així que jo hi sóc, aquí!» Com qui ho descobreix... per primera vegada!

Com un estiu que vaig fer una busca amb el Google: «Corbin, Henri». Així és com, buscant, buscant, vaig venir a parar a aquesta web.
I, a mida que anava fent sortides d’impresora dels textos, em venia la sensació creixent de trobar-me cada vegada més davant de... la meva vida, davant dels textos i dels autors que m’havien somogut de manera especialment forta. La majoria eren  textos que havia llegit de jove i en francès i, ara, els trobava aquí, tot d’un plegat, al meu davant i jo— com no?—també hi era molt, allà, rellegint-los.
Com qui, en reconèixer-los, diu: «Exacte! Aquest és el meu lloc».
El sentiment d’agraïment i d’alegria que vaig sentir envers qui havia fet la feina de donar acollida a tots els tresors emmagatzemats en el graner de la web d’aquest Centre, el vaig trobar expressat més tar den el llibre de Friedrich Niesche, La Gàia Ciència, d’aquesta manera:
«Es necessiten generacions senceres per arribar a trobar un convencionalisme prou cortès de la gratitud. Al seu moment—potser tan sols massa tard— arriba l’hora en la qual fins i tot en l’agraïment penetra una mena d’esperit i de genialitat. També aleshores, ordinàriament, es fa present algú que és el gran receptor de la gratitud, però no solament per allò que ell mateix ha fe de bo, sinó sobretot per allò que ha estat acumulat a poc a poc pels seus predecessors com un tresor d’allò que és millor i més sublim».
Moltes gràcies, Enrique !

Dedicatoria

A menudo, Enrique, cuando en los periodos de silencio que me caracterizan se vuelven demasiado largos, me envía el
siguiente correo: “Estás ahí?” pregunta.

Un día , por la mañana, al abrir el portal de casa que da al exterior, justo en ese momento, alguien que se cruzaba enfrente, girándose, exclamó: “Ah, estás ahí!”.

Y cuando ya estuve en la calle pude comprobar que estas palabras no estaban dirigidas a mí sino a un niño, posiblemente su hijo el cual se había quedado atrás . Durante todo el trayecto a mi despacho no pude dejar de pensar en ello. Me había impactado la sensación de haber creído que estas palabras iban dirigidas a mi: “Ah, así que estoy, aquí !” Como quien lo descubre… por primera vez!

Un verano haciendo búsqueda Google: “Corbin, Henri”. Así es como, buscando y buscando, descubrí esta web. Y a medida que de iban saliendo los textos la impresora, me invadía la sensacióncreciente de sentirme frente a…mi vida, ante los textos y los autores que me habían conmovido de un modo especialmente fuerte.
La mayoría eran textos que había leído de joven y en francés. Y ahora, súbitamente, los encontraba de golpe ante mí, y yo-¿como no?- también estaba  allí, releyéndolos y al reconocerlos,
pude decirme: “Exacto! Este es mi sitio”.

El sentimiento de agradecimiento y de alegría que tuve hacia quien había hecho el trabajo de acoger todos los tesoros almacenados en el granero de la web de este centro , lo encontré expresado más tarde en el libro de Friedrich Niesche , “La Gaya Ciencia” de la siguiente manera: “Se necesitan generaciones enteras para llegar a encontrar un convencionalismo suficientemente cortés de la gratitud.
En el debido momento –quizás solamente demasiado tarde- llega la hora en la que hasta en el agradecimiento penetra una especie de espíritu y de genialidad. También entonces , habitualmente, se hace presente alguien que es el gran receptor de la gratitud, pero no solamente por aquello que èl mismo ha hecho de bueno, sino sobre todo por aquello que ha estado acumulando poco a poco por sus predecesores como un tesoro de aquello que es mejor y más sublime”.

Muchas gracias, Enrique.

Exercisis de proximitat (versión original en catalán) Ejercicios de proximidad (traducción castellana)